EMPAT DEL SANTLLO A L’ANDREY XEPKIN
Aquest equip ha guanyat molts partits pel treball comú de tots els seus jugadors i per la conscienciació que tenen tots plegats què els partits duren 60’ i en aquest esport, qualsevol badada o baixada de rendiment pot significar un canvi de signe del partit. Això mateix ens vam trobar dissabte en front d’un gran equip que es troba a la zona tranquil·la de la classificació però que encara té possibilitats matemàtiques d’entrar en els llocs d’ascens. Un equip molt jove que va venir molt motivat i amb ganes de demostrar que la derrota de l’anada a l’Olímpic de Granollers va ser només un entrebanc. Dos equips amb estadístiques similars però ben separats a la classificació (1er i 7è) .
El partit, en el que va manar sempre l’equip visitant va mantenir l’emoció fins el final donades les dificultats que van tenir els nostres jugadors per mantenir-se amb opcions fins la fi del partit. Jugant amb el sistema habitual de defensa però amb un xic menys d’intensitat de la que sempre ha caracteritzat als nostres jugadors, tots els intents de reacció del nostre equip eren tallats per atacs ben construïts amb circulacions ràpides i llançaments ben escollits que feien molt complicat el treball dels nostres porters, donada també la condició física de l’Andrés, que va fer l’esforç de jugar tot i que estava molt minvat físicament. Aquesta situació va fer que ja a la fi de la primera part el resultat fos de 15-17 favorable a l’equip visitant, i amb el desig de que al descans, un canvi de plantejament canviés la dinàmica del partit.
A la represa les coses van continuar igual, el nostre equip reaccionava i retallava situacions desfavorables de fins a quatre gols, i l’equip visitant tornava a refer aquesta situació portant el partit a la seva zona de confort, amb diferències d’entre tres i quatre gols. Finalment, i tal i com hem escrit a l’inici d’aquesta crònica, la creença de que els partits duren 60 minuts i la fe en la victòria, va fer que l’equip reaccionés als minuts finals i aixequés una diferència de -3 a dos minuts del final per arribar al 30-30 final.
Els resultats de la jornada han fet que les coses continuïn igual, encapçalem la classificació amb un punt de diferència amb el segon classificat i tres amb el quart , tot i que ara és el Calella, que va passar per sobre del Cambrils l’equip perseguidor i que potser és qui arriba en millor estat de forma a aquest tram final de la competició.
Resten sis partits per l’acabament de la competició, sis finals per continuar fent història i portar aquest equip a on mai l’hem tingut, sis finals en els que els nostres jugadors han de ser una pinya i continuar treballant com fins ara, conscients de que la humilitat ens ha portat fins aquí i que només la humilitat i el treball ens pot portar a aconseguir aquest objectiu. Creiem amb els nostres jugadors i amb l’equip tècnic, i creiem que són capaços d’aconseguir-ho. Ara toca un merescut descans, i a la tornada, un partit a El Vendrell, rival teòricament fàcil però que pot ser més complicat del que sembla si anem massa confiats.
1, 2, 3, Sant Llorenç !!!
