Derrota justa del Santllo
Diuen que mai segones parts són bones, i aquesta dita també la vam poder veure dissabte al partit que ens va enfrontar a un equip que, com el nostre, te l’objectiu de lluitar pels llocs capdavanters. Un equip que entre els seus jugadors n’hi ha que han jugat en les màximes categories de l’handbol espanyol i que, gràcies a una barreja de veterania, joventut i qualitat, han aconseguit fer un equip equilibrat que ha de donar grans satisfaccions a la seva afició.
Però, per què te a veure això amb segones parts?, doncs que aquesta setmana hem vist un Santllo amb dues cares ben diferenciades: la primera, en la que tot i el fluix inici en que l’equip rival va agafar una renda de 3 gols 5-2 en el primer terç, el Santllo es va refer i va ser superior en determinades fases d’aquesta meitat gràcies a l’encert ofensiu, donant-li la volta al marcador i arribant a disposar d’una renda de fins a 3 gols, amb un resultat a la fi d’aquesta primera meitat de 9-11 a favor del nostre equip, però el més important de tot, amb una sensació de que les coses podien anar millor a la represa per poc que l’encert ofensiu estigués dins la mitja de gols que l’equip porta a la competició.
L’inici de la segona part vam veure que no va ser el millor dia de l’equip, una feblesa defensiva inusual sobre tot pel cantó dret per la que ens van fer sis gols sense oposició, unit amb un extrem rival hàbil que va buscar amb encert la porteria, va fer que els esforços ofensius, centrats en el bon partit que va fer el nostre lateral Andrés Fernández amb 8 gols, no van ser suficients per què el rival, ajudat per la seva afició, no sigues superior en aquesta fase del partit i s’emportés els dos punts. Tot i això l’equip va anar per davant del marcador fins al minut 20 d’aquesta segona part i va arribar amb opcions fins al final.
Ara ens queda la sensació d’haver perdut dos punts però de cap manera que hi hagés una superioritat del rival, al contrari, crec fermament que en circumstàncies normals, el nostre equip està al nivell de la situació que ocupa actualment a la taula tot i que s’hagi perdut el liderat: dins de les places d’ascens.
La setmana vinent toca un clàssic del Baix Llobregat i, perquè no dir-lo, de màxima rivalitat. El partit amb el Sant Joan Despí és un arma de doble fil donat que la classificació te una importància molt relativa i els nervis prenen un paper decisiu. Tot i això, l’equip ha de jugar amb la seguretat que amb la força i la intensitat que ens te acostumats té moltes possibilitats de aconseguir els dos punts en joc.
1, 2, 3, Sant Llorenç !!!
