Bon dia a tothom, no podem passar per alt la gesta que aquest grup d’excel·lents joves jugadors ha fet per l’handbol al nostre Club i a nostra Ciutat aquest cap de setmana. Al capdavant d’ell, un nom mític de l’handbol mundial que ha sabut gestionar l’equip des del primer fins l’últim dia: l’Andrey Xepkin, que ha tramés experiència i intensitat al joc de l’equip quan ha sigut necessari.
Acabats d’ascendir de categoria, de tercera preferent a segona, tothom excepte uns pocs, es van prendre la temporada com un any d’aprenentatge per agafar el pols a la mateixa i com a preparació per assolir un altre repte a la següent temporada. Els primers resultats van ser una sorpresa i vam veure que podíem creure en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats; estàvem liderant el grup tot i que amb una escassa diferència amb els nostres perseguidors (Cardedeu i Escoles Pies). L’inici de la segona volta va posar les coses al seu lloc i ens va situar entre una segona i tercera plaça que no vam deixar ja fins a les acaballes de la temporada regular a la que finalment vam ser relegats fins al quart lloc, que ja va ser definitiu. Tot un risc ja que ens tocava enfrontar-nos en els encreuaments amb un tercer classificat de l’altre grup, un grup en el que els tres equips capdavanters havien quedat separats amb molt poca diferència a la fase regular: la Cope, el Molins de Rei i el Cambrils. Sabíem que no ho tindríem fàcil i així va ser, el Cambrils ens ho va posar molt difícil i només vam poder classificar-nos pel valor doble dels gols fora de casa (vam marcar un més fora que l’equip rival). Quedava el més difícil: la eliminatòria definitiva que donava o treia valor injustament al gran treball de tota una temporada. I no vam fallar. Tot i perdre al partit d’anada, la tornada ha sigut brutal.
Però el que vulgui conèixer en detall el resum de la temporada, li recomano que ho faci seguint les cròniques penjades a la nostra pàgina web. Avui l’important són els jugadors i, igual d’important o més, l’afició que te aquest Club, que ha fet que amb els seus ànims portessin l’equip directe fins l’ascens. Des d’aquí vull agrair a tots els jugadors del Club, a tots els seus tècnics i molt especialment a tota l’afició que no van faltar a la crida, la seva generosa aportació i el seu infatigable ànim al llarg de tota la temporada, però especialment el recolzament en el moment més important de la mateixa: aquest dissabte. Amb un pavelló ple de gom a gom i amb un ambient festiu que ja presagiava una victòria, l’afició va ser bàsica per ajudar a aconseguir aquest èxit que fa història al nostre Club, ja que des de la seva creació en 1975, el Club d’handbol Sant Llorenç no havia tingut un equip en el nivell que, com ciutat i com afició li correspon.
El repte no s’acaba aquí, estic segur que aquest equip jove, juntament amb el suport de la seva afició, la bona gestió del tècnic que a base de molt de treball ha encomanat la il·lusió als jugadors, ens donarà moltes alegries i ens farà gaudir d’altres moments inoblidables com el que hem viscut aquest cap de setmana.
Només em queda una cosa de la que vull parlar especialment: vull transmetre la felicitació més envejosa que m’han fet arribar diferents persones d’altres entitats per la gran imatge d’una grada plena, animant incansablement al seu equip en un moment decisiu de la temporada, i que tot i que s’estaven jugant el tot pel tot, va ser respectuosa amb el rival i no va haver-hi cap moment de incivisme en tot el partit, sinó d’uns incansables càntics d’ànim al seu equip. Sembla que el treball fosc i sòrdid que s’està fent des de la Junta d’aquest Club està donant els seus fruits: transmetre sempre als més de dos-cents jugadors i a la seva afició la necessitat de cridar i animar als equips, però sempre des del respecte cap el contrari, els àrbitres i afició rival.
Gràcies a tots per aquest moments dels que ens heu fet gaudir.
1, 2, 3, Sant Llorenç
Gabriel Hernández
President Club d’handbol Sant Llorenç
