Un altre partit pels amants del bon handbol és el que vam veure diumenge a Sant Quirze. Amb moltes precaucions inicials per part dels nostres jugadors donat que el Sant Quirze baixava diferents jugadors del seu equip nacional, tal i com permet el Reglament per aquells que en edat junior estiguin inscrits en aquest equip tot i que no juguin ni un minut al llarg de la temporada. Aquesta pràctica, tot i que ajustada a reglament, ens sembla èticament poc respectuosa donada l’adulteració de la competició que representa per tota la categoria i en especial per aquells Clubs com el nostre, que no tenen equips en aquestes categories superiors i que arriben amb molt d’esforç a aquests exigents play-off, però també per la manca de respecte en vers als seus jugadors que al llarg de tota la temporada han lluitat i s’han guanyat el dret de jugar unes fases d’ascens i que un cop arribat el moment de la veritat, se’ls aparta amb l’excusa de que el criteri de Club mana per sobre dels individuals dels jugadors. De totes maneres no és la nostra intenció criticar l’actuació d’altres que no sigui el nostre Club però si donar la nostra opinió en vers un fet que és pràctica habitual en algunes Entitats.
Amb tot i això el nostre equip va sortir a la pista parlant de tu a tu amb el rival i sabent que no s’arriba a aquesta situació privilegiada per casualitat. Semblava que juguéssim a Sant Feliu, a l’Andrey Xepkin, ja que la nostra afició es va bolcar amb aquest partit sabent la importància que tenia. En la part esportiva, el punt for d’aquest equip, la defensa, va funcionar com si es tractés de la maquinària d’un rellotge, amb un grandíssim Dani Serrano que va fer perfectament el seu treball aturant als laterals més perillosos i recolzat, com sempre, per un Jaume Vidal incansable i que posa en ordre la defensa a l’hora que li dona la intensitat necessària per fer de la defensa el nostre primer atacant. En aquesta faceta, i amb un partit en el que es van xiular molts penals per part de la parella arbitral, l’encert dels llançadors va ser vital per que el rival no marxés en cap moment al marcador. Una diferència màxima de quatre gols desfavorable al nostre equip, que sempre va anar per darrera, va ser la que es va veure, tot i que ràpidament tant l’Andrey fent els canvis tàctics necessaris com els nostres jugadors reaccionaven i tornaven a agafar el ritme del partit. Arribat la mitja part, el marcador de 14-11 reflectia el joc del dos equips, a la represa, el nostre equip amb un David Gil jugant al pivote molt efectiu i amb l’encert dels dos extrems, obrint el joc quan era impossible un altre acció pel centre, ens van fer pensar que inclús guanyar aquest partit era una qüestió de temps ja que la forma física dels nostres jugadors estava molt per sobre del rival. No va poder ser, però aquesta mínima diferència de dos gols a la finalització, la eixugarem amb tota seguretat amb el factor pista..., amb el factor físic..., i per sobre de tot, amb el factor afició, amb el que tant i tant hem comptat aquesta temporada i amb la que els jugadors són en deute donat el suport que els han donat allà on hagin anat a jugar. Per tot això, aquest cap de setmana estem segurs que els jugadors no regatejaran esforços i ens oferiran un dels millors partits d’aquesta temporada al nostre pavelló amb el premi final de l’ascens si tot marxa be.
Ara més que mai l’equip necessita el vostre recolzament en aquest partit, per això comptem amb tots vosaltres. Us esperem al pavelló aquest cap de setmana !!!
1, 2, 3, Sant Llorenç !!!
