SEGONA FINAL
El de dissabte no va ser un partit qualsevol, la tensió va estar present per la importància del resultat; tot es jugava a cara o creu amb una insignificant avantatge del nostre equip donat el resultat del partit d’anada. I l’afició rival ho sabia i va omplir la grada per animar al seu equip des de molt abans de l’inici. El partit va començar amb molt retard i això li va afegir encara més pressió, jugadors, àrbitres, cos tècnic i afició esperaven el començament amb càntics i tambors. A les 21,10 es va donar per començada la batalla; els nervis dels jugadors és canviaven per l’esforç físic, i el simulat control de l’Andrey es canviava per les consignes als jugadors i la intensitat de les decisions movent la banqueta per trobar el millor sistema per controlar el partit.
L’inici va començar amb avantatge del Cambrils que amb una pressió defensiva que no havíem vist al partit d’anada, s’aprofitava dels nervis del nostres jugadors i habilitava als laterals i extrems per que, amb poc temps transcorregut, el resultat global de l’eliminatòria ja els hi resultés favorable de 6 gols, amb tot i això l’equip no va baixar el braços i una reacció final deixava el resultat en 12-8 a la finalització de la primera meitat gràcies també a les dues exclusions d’un dels seus millors jugadors, el lateral esquerrà que va tenir que seure a la banqueta bona part del partit per no arribar a la seva desqualificació abans dels minuts finals que ja es veien venir. Les espases continuaven a dalt i tot era possible encara.
L’inici de la segona part va ser positiva pels nostres jugadors, més centrats en el partit i amb la seguretat de que podien aconseguir la classificació. El Cambrils, per contra veia que el temps passava i no podia anar-se’n al marcador, a més, una reacció del nostre equip feia que el resultat a dos minuts del final fos d’un igualat 20-19. Semblava que ja estava tot decidit, tot i que en aquest moment va aparèixer una variable que, desgraciadament s’ha convertit en constant en nombrosos partits disputats en aquesta categoria: la parella arbitral, dues decisions polèmiques que van poder canviar el signe del partit: primer, el canvi del temps restant de partit que va a passar de 2 a 4 minuts, segons ells per que la taula no portava correctament el temps; la segona, increïble pel que suposava en un partit d’aquestes característiques va succeir quan un dels àrbitres comuniquen a dos jugadors nostres el temps pendent de partit, 4 segons i pilota en possessió del Santllo; l’Andrey demana temps mort i el Delegat torna a demanar el temps als àrbitres, 4 segons repeteix un d’ells; no, 48” diu l’altre. Entre ells mateixos no s’havien posat d’acord en el temps restant, encara que l’àrbitre principal va fer prevaldre la seva decisió per molts arguments que se li van donar. Afortunadament ni un, ni l’altre equip va aconseguir marcar en aquells segons restants i va valer el resultat que hi havia en aquell moment en el marcador i que va ser el definitiu 26-22. A igualtat de diferència de gols, preval el nombre de gols marcats fora, i que, com el Santllo ha marcat un més que el rival fora de casa, l’equip classificat és el nostre.
Tampoc es va comportar molt be l’equip rival quan, a falta de 12 minuts per la conclusió el nostre pivot David Gil va tenir que abandonar el camp amb un cop al cap que va fer necessària la trucada als serveis mèdics per atendre-ho, de mentre, els Delegats demanaven als àrbitres que no calia aturar el partit ja que hi era fora del camp. Afortunadament va ser un tema puntual fruit de la tensió del moment i acabat el partit no va haver per la seva part cap més problema apart dels nervis de la graderia, quan van veure que el seu equip perdia la classificació mentre guanyava un partit molt equilibrat.
Primera prova superada i ara queda el més important, la segona eliminatòria a jugar amb el Sant Quirze, primer a camp contrari i amb la tornada a casa.
Esperem que la proximitat a Sant Feliu faci equilibrar les forces a la grada i que la presencia d’aficionats del nostre Club sigui massiva en aquest partit decisiu.
Us esperem a Sant Quirze !!!
1, 2, 3, Sant Llorenç !!!
