SANT MARTIADRIANENC B 34 – 26 CHSLL
Un altre setmana sense sumar, un altre setmana sense que l’equip no agafi el pols a la categoria i jugui al seu nivell habitual. El partit jugat contra els barcelonins va tenir, com molts dels jugats aquesta temporada, dues cares ben diferenciades, la primera, il·lusionant i xiuxiuejant-li a l’afició que ara sí, que havia arribat el punt de inflexió i que les coses començaven a canviar, l’altre, més fosca, on l’equip s’empetiteix i és dilueix com un azucarillo en un cafè, incapaç de plantar cara a la primera oportunitat que el rival obre un forat al marcador, abaixant els braços i esperant l’hora de que acabi el partit..., aquest equip no és el que hem conegut fins ara, amb l’ADN del Club, capaç de guanyar a qualsevol gràcies a la pinya entre els seus jugadors i al poderós llaç d’unió del seu entrenador. Estem segurs que aquest esperit que avui s’ha desdibuixat, tornarà, i que un cop es reprengui l’equip ens tornarà a donar moltes tardes de bon handbol i de triomfs.
A nivell de joc, la primera part va ser un intercanvi de gols, amb un repertori de jugades ben construïdes i amb una gran actuació de l’extrem Manel Carrión, que va estar molt encertat des de la seva posició natural i també finalitzant els contraatacs que li llançaven els seus companys, i això va anar així fins la seva lleu lesió que el va mantenir a la banqueta els minut suficients per què el rival comencés a agafar el pols del partit i d’aquesta manera, poc a poc, va anant agafant la diferència de 16-12 en la que es va arribar a la mitja part.
A la segona part, l’ofici d’un equip rival ja bregat a la categoria va fer que els nostres fallaren més del compte, fins a 18 pilotes perdudes van comptabilitzar els nostre equip al llarg dels 60’ de joc. Aquesta demolidora estadística va fer que, tot i que el tir exterior de l’equip va compensar en part aquest fet, això nomes servis per no quedar despenjat molt abans, fent malgrat tot impossible la victòria.
La setmana vinent l’equip te un altre dura prova amb un altre equip que lluitarà per l’ascens, el Poble Nou, esperem que l’equip es retrobi i jugui amb la fe en la victòria que sempre ha tingut. Nosaltres estem segurs de les seves possibilitats. Ànims !
1, 2, 3, Sant Llorenç !!!
