Sènior A 34 – 30 H. Palautorder-Salicru
L’inici del partit presagiava una tarda plàcida a l’Andrey Xepkin, mitja entrada a les grades tot i
coincidir en l’horari del partit del Santfe, però res més lluny de la realitat, els que es van veure
el partit van gaudir d’un bon espectacle i d’emoció fins el final. En aquesta categoria no n’hi
han rivals fàcils i qualsevol partit és una final. Això ho vam dissabte amb el Palautordera que
tot i que a priori per la classificació dels dos equips semblava que podia ser un partit fàcil, va
haver-hi moments d’emoció, quan l’equip rival s’apropava perillosament en diferents fases
dels partit al marcador. A la primera part, després d’un inici prometedor amb un parcial de 5-0,
va continuar amb un intercanvi de gols que van fer inclús patir per l’avantatge inicial. Un temps
mort demanat per l’entrenador local va fer agafar seguretat i confiança als jugadors per que
l’equip és cregués la seva superioritat, arribant a la mitja part amb una avantatge de 4 gols (15-
11).
Aquest partit no va ser un exemple de les virtuts del nostre equip; 30 gols estan molt per sobre
de la mitjana encaixada en les jornades anteriors. El Palautordera no va perdre la calma i va fer
el seu joc, amb uns llançaments imparables dels laterals des dels 9 metres i fent jugar al seu
pivot per aconseguien ficar-los dins del partit una i un altre vegada.
La bona gestió dels canvis feia arribar als nostres jugadors més sencers físicament a les
acaballes del partit, i això, juntament amb l’encert en el joc d’atac col·lectiu van habilitar als
nostres pivots i als laterals a no perdre ocasions davant la porteria visitant. Al final, sense patir
però amb un marcador molt ajustat vam arribar a la finalització amb aquest 34-30 al simultani.
L’anècdota del partit es va produir a la finalització del partit: un aficionat molt conegut dins del
mon del futbol local va entrar al vestuari dels nostres jugadors i després de demanar
insistentment pel nº 18, va voler felicitar-lo pel bon partit que havia fet amb les paraules: “el
18 no ha sido el mejor sinó lo siguiente al mejor, el más mejor” (veure foto). Una mostra més
de que l’afició, inclosa la que no acostuma a veure partits d’handbol s’ho està passant d’allò
més bé amb el joc del nostre equip, i en particular en aquesta ocasió, amb el gran partit que va
realitzar el nº 18, David González, un dels pivots de l’equip dissabte, que va ser el màxim
golejador de l’equip juntament amb el lateral Andrés Fernández, que amb 6 gols de jugada
cada un (el lateral va signar dos més des del punt de penal) van ser decisius en la victòria local.
Acabarem l’any la setmana vinent amb un partit molt complicat a casa de La Garriga el
dissabte vinent a les 20,45h, un equip que a anat de menys a més i que ara es troba en un gran
moment de forma, i prova d’això és que ha sigut l’únic equip capaç de guanyar al líder, el
Terrassa, que fins ara contava els partits per victòries i que aquesta setmana ha cedit els
primers dos punts precisament contra els garriguencs.
1, 2, 3, Sant Llorenç !!!
